Forces dipol-dipol:Existeixen entre les molècules polars neutres.
Es creen forces dipol-dipol quan les molècules polars s’atrauen unes a altres perque l’extrem positiu de una molècula està prop de l'extrem negatiu de l’altra.
Drets de imatge reservats a Dragos Pop
Hem de tindre en compte que les forces dipol-dipol només son efectives quan les molècules polars estan molt prop una de l'altra.
Són forces intermoleculars que s’estableixen entre molècules a causa de la formació de dipols instantanis, com a conseqüència del moviment dels electrons. De les tres classes de forces intermoleculars, les forces de dispersió son les més dèbils.
Si dues partícules(àtomso molècules)estan prou properes, les fluctuacions dels núvols electrònics es poden influir mútuament,oscil·lant en sincronia i creant-se una atracció entre les partícules.
Plantegem la situació: tenim una molècula d'hidrògen amb fluor, oxigen o nitrogen. Aquests elements estan carregats negativament (amb una càrrega molt alta), el que fa que l'hidrògen estiga carregat positivament. L'hidrògen d'aquesta molècula atraurà al fluor, oxigen o nitrogen d'una altra molècula, creant així una força intermolecular que anomenem enllaç d'hidrogen.
Drets de imatge reservats a HantiKhal Si es fa l'enllaç d'hidrògen, representat en una vista 3D, es veuria de la següent manera:
Drets de imatges a Wiidescubre Las imágenes que no mencionan de donde están extraídas, están subidas a una cuenta de img.shack a nombre de Dragos Pop (HantiKhal) el cual concede todos los permisos para que se usen las imágenes en la wiki. 2. Propietats de les substàncies moleculars
Les substàncies moleculars a temperatura ambient poden aparèixer en els tres estats d’agregació:
Apareixen en aquests tres estats perquè les forces intermoleculars son dèbils i amb canvis de temperatura els seus components es separen molt fàcilment, a més d’això, com la força intermolecular es dèbil, fan que el sòlids siguin tous y fràgils.
Respecte a si son conductors, no ho són, perquè les molècules són neutres i tenenels electrons immobilitzats a causa de la gran atracció que exerceix el nucli. Això provoca que no puguin transportar electricitat.
La solubilitat varia segons siguin apolars o polars:
Si son apolars, es dissoldran bé en dissolvents apolars
Si son polar, es dissoldran bé en dissolvents polars.
Explicació: Tenim una substància polar en mode dipol-dipol, i li afegim un dissolent polar (H20), la molècula de H20 té dues carregues positives i una negativa. Al juntar el H20 amb la substància polar, les càrregues positives del H20 aniran a la càrrega negativa de la substància polar, i les càrregues negatives del H20 aniran a les càrregues (carrega) positiva de la substància polar, de tal manera que queda en forma que està en la imatge.
Drets de imatge reservats a Dragos Pop
3.Propietats dels sòlids covalents.
L’alta temperatura de fusió és deguda a la gran fortalesa dels enllaços covalents. Això es dóna a causa de que com hi ha molts enllaços, li costa molt trencar-los per a que el sòlid es fonga.
Té una gran duresa, i això es deu a que hi han molts enllaços covalents i per això es molt difícil separar els àtoms de l’estructura cristal·lina.
La seua fragilitat és deguda a que si els enllaços es trenquen, no poden formar-se nous enllaços fàcilment.
Té una baixa conductivitat i és a causa de la poca mobilitat dels electrons de valència, perquè com hi ha tants en tan poc espai, a dures penes es mouen.
La seua insolubilitat s’explica per la gran intensitat que hi ha entre els enllaços, que impedeixen la separació dels àtoms.
4. La conductivitat i la forma molecular del grafit i el diamant.
El grafit i el diamant són dos al·lòtrops (un al·lòtrop en química es la propietat que tenen determinats elements químics de presentar-se amb estructures químiques diferents) del carboni, però encara que provenen del mateix element presenten una estructura molt distinta.
El diamant (les dos imatges de l’esquerra) és molt més dur i presenta una estructura cristal·lina tridimensional. No condueix l'electricitat.
El grafit (les imatges de la dreta ) es menys dur que el diamant y presenta una estructura a capes bidimensional. Es bon conductor elèctric.
La raó per la qual el diamant no condueix l’electricitat i el grafit sí, és perque l’estructura del diamant (tridimensional) no deixa espai per a que hi hagin electrons lliures i no deixa que aquestos es moguin. En canvi en el grafit, al estar format per capes, entre capa i capa queda un xicotet espai que deixa que els electrons es moguin lliurement. Com els electrons es poden moure lliurement per el grafit, aquest és conductor elèctric.
En aquesta imatge hem intentat simular el moviment dels electrons. Les dos “parets” negres serien les capes del grafit, les esferes blau pàl·lid, els electrons i el raig blau seria la trajectòria de aquestos ( l’electricitat és el moviment dels electrons).
Forces dipol-dipol: Existeixen entre les molècules polars neutres.
Hem de tindre en compte que les forces dipol-dipol només son efectives quan les molècules polars estan molt prop una de l'altra.
Agradecimientos por el flash aquí
Formació de dipols instantanis:
Agradecimientos por el flash aquí
Els dipols són fluctuants, és a dir, que van canviant contínuament de polaritat a causa del moviment fluctuant dels electrons.
Agradecimientos por el flash aquí
Si dues partícules (àtoms o molècules) estan prou properes, les fluctuacions dels núvols electrònics es poden influir mútuament, oscil·lant en sincronia i creant-se una atracció entre les partícules.
Agradecimientos por el flash aquí
Enllaços d’hidrogen:
Si es fa l'enllaç d'hidrògen, representat en una vista 3D, es veuria de la següent manera:
Las imágenes que no mencionan de donde están extraídas, están subidas a una cuenta de img.shack a nombre de Dragos Pop (HantiKhal) el cual concede todos los permisos para que se usen las imágenes en la wiki.
2. Propietats de les substàncies moleculars
Drets de imatge reservats a medicalpicture
Drets de imatge reservats a medicalpicture
Drets de imatge reservats a medicalpicture
Explicació: Tenim una substància polar en mode dipol-dipol, i li afegim un dissolent polar (H20), la molècula de H20 té dues carregues positives i una negativa. Al juntar el H20 amb la substància polar, les càrregues positives del H20 aniran a la càrrega negativa de la substància polar, i les càrregues negatives del H20 aniran a les càrregues (carrega) positiva de la substància polar, de tal manera que queda en forma que està en la imatge.
Drets de imatge reservats a Dragos Pop
3.Propietats dels sòlids covalents.
4. La conductivitat i la forma molecular del grafit i el diamant.
El grafit i el diamant són dos al·lòtrops (un al·lòtrop en química es la propietat que tenen determinats elements químics de presentar-se amb estructures químiques diferents) del carboni, però encara que provenen del mateix element presenten una estructura molt distinta.
La raó per la qual el diamant no condueix l’electricitat i el grafit sí, és perque l’estructura del diamant (tridimensional) no deixa espai per a que hi hagin electrons lliures i no deixa que aquestos es moguin. En canvi en el grafit, al estar format per capes, entre capa i capa queda un xicotet espai que deixa que els electrons es moguin lliurement. Com els electrons es poden moure lliurement per el grafit, aquest és conductor elèctric.
En aquesta imatge hem intentat simular el moviment dels electrons. Les dos “parets” negres serien les capes del grafit, les esferes blau pàl·lid, els electrons i el raig blau seria la trajectòria de aquestos ( l’electricitat és el moviment dels electrons).